Publicon te chesta sezion la traduzions per ladin de desvaliva comedies neves o ja spilenèdes dai gropes de teater de Fascia e ence operes originèles per ladin de autores fascegn. Se trata de na regoeta averta a neva traduzions e operes che speron che les vegne portèdes dant tel davegnir. Envion duc chi che ge sa bel l teater e chi che à amor de scriver per ladin a se dèr ju co la compojizion de operes originèles.
I tesć i é stac traslaté dai Servijes Linguistics e Culturèi del Comun General de Fascia.
I autores/chi che à l derit de l’opera originèla à dat ju sia autorisazion a la traduzion. La autorisazions les é a la leta ti archivies del Comun General de Fascia.
Ben segur che per meter en scena la operes l é de besegn de se oujer istesc a la SIAE per aer la permiscions pervedudes.
| Sort | Titol | Autor | Pèrts feminines | Pèrts mascolines | Pèrts generiches | Download |
|
COMEDIA permiscion per traduzion ladina |
AMOR E BATICHER Se trata de na storia de amor che nasc anter doi veiac che stèsc te na Cèsa de Paussa. L amor no l à età e poder amò ge voler ben a zachei, viver n sentiment fort, aer amò l baticher per zachei no l é vèlch che pel ge sozeder demò ai joegn. Apontin anter Marieta e Bepi nasc n sentiment fon, che vegn mingol metù sotessora canche rua te Cèsa de Paussa Carlo, n veie morojo de Marieta. Ma i amisc de Bepi e de Marieta, desche l amich Nane, l dotor e la infermiera, i ge didarà a la cobia a viver sia storia de amor passan fora ence l mèlcontent di fies. |
LOREDANA CONT | 6 | 5 | 0 | Download |
|
COMEDIA permiscion per traduzion ladina |
CON N PE TE FOSSA Che che no se fajessa per i scioldi! Magari per ciapèr na gran arpejon, tor l post de zachei en pont de mort che tinultima dalbon tant en pont de mort no l é? Ma descheche se sà chel che se se peissa no semper l doventa coche se volessa e anter na gabola e l’autra vegn fora situazions da grignèr e l pere nez che l les proa dutes per arjonjer l’arpejon l risia che la situazion la se oute de contra. Ma a la fin descheche vel la tradizion de na comedia da grignèr dut se comeda te la vida miora! |
BRUNO GROFF | 3 | 5 | 0 | Download |
|
COMEDIA permiscion per traduzion ladina |
DA NO CREER Orazio no l é bon de se troèr na tousa da maridèr, e su consei de Luigino l met n avis sul folio. Adinfal l avis, enveze che ruèr te la pèrt di avisc per cobies, l rua sun chela di avisc de lurier. Elsa la lec l avis e la rua da Orazio. Ela la lo veit demò desche n patron de lurier, enveze el l la veit desche chela che pel doventèr sia femena. Dut chest stranteniment l vegnarà fat fora e duc i sarà contenc. |
ANTONIA DALPIAZ | 4 | 5 | Download | |
|
COMEDIA permiscion per traduzion ladina |
DOI PIESC TE UN CIUZÉ L spirit de n donator de orghegn, mingol valent ma ence mingol bricon, l va a troèr la persona che à ciapà sie cher. Vegn fora situazions da grignèr e da no creer a cajon del trapiant. L soul che pel veder chest spirit l é Oreste che à te sie corp l cher de Luigi, l donator mort ma vegnù de outa per se fèr recognoscer l don che el à fat. Oreste l passa per n mat, per un che vel se profitèr de la situazions e ence per n bricon enamorà. Ma tinultima dut fenesc ben per duc! |
ANTONIA DALPIAZ | 4 | 6 | 0 | Download |
|
COMEDIA permiscion per traduzion ladina |
DOMANE LA CÈSA ITEA Per poder ite te na cèsa ITEA fèsc besegn aer requisic particolères, donca te la familia duc laora per mudèr l cartier e l fèr doventèr beleche na itena. Vegn serà su l sciudament, vegn roinà fenestres e ujes, bagnà i mures acioche vegne fora l tumech, no vegn più paà l fit a na vida da vegnir scaré dal cartier e donca desmostrèr de no aer na cèsa ma soraldut vegn dezidù de se menèr de retorn la giava da la cèsa de paussa percheche l cartier somee massa picol per duc. Ma canche dut somea che vae do sia strèda per poder ciapèr l cartier, chest l ge vegn dat a zachei da etres…. ma a chi? |
LOREDANA CONT | 4-5 | 5 | 0 | Download |
|
COMEDIA permiscion per traduzion ladina |
É NA FIA MARAVEOUSA Na cèsa, duta da colores, che pel ge someèr a dededut fora che a na boteiga de fornimenta da obito. E l é apontin te chesta cèsa che vegn dut cant strantenù. Felize Cloch de Brach, galantom, semper co na rima te bocia, ma ence n muie ascort, l se n peissa de ogne sort per aer semper più clienc, più scioldi ma soraldut per fèr maridèr sia fia Orsela. Coscita anter na sepoltura e l’autra l ge dèsc lurier a doi omegn per vaèr endèna la funzions e l paa l segnor Tita per sprigolèr la veiates, desche Marugena, che la jirà a se preèr n contrat de fiduzia. Zenza se n ascorjer sia fia doventa grana e sia femena Catina, con chel fèr da femena rica e richenta co la puza sot l nès, la spaenta ogne pertendent. Anter n American, n maridoz e vèlch desfortuna, duc chenc i fenesc via contenc, e zacan Crestan pel maridèr Orsela, la fia maraveousa che ge va do a sie cher. |
VALERIO DI PIRAMO | 5 | 4 | 0 | Download |
|
COMEDIA permiscion per traduzion ladina |
FOSSA STAT ASSÀ NA FERLÈDA Do tropes egn passé ensema desche om e femena, Ivana e Fabio i é te na gran crisa e ajache no i é per nia contenc i dezide de se spartir zenza rejon. La sores, l fi e l bèrba Cardinal i proa a i fèr spervaji, ma zenza fazion. Canche dut encomai somea dezidù sozet zeche che muda la situazion… Se spartirèi? O éi jà spartii e no i lo sà amò? O no velei più se spartir? |
LOREDANA CONT | 5 | 4 | Download | |
|
COMEDIA permiscion per traduzion ladina |
I MORC NO I PAA LA TASSES Anter l paament del fit del cartier, de tasses e steores e l cost per l viver, la debites les doventa semper più granes e esser bogn de viver sorì e contenc doventa senester. Ma na burocrazia stentousa e complichèda pel perferir na ocajion per sciampèr da doveres e oblighes. Per n fal del ofize anagrafe l protagonist vegn declarà adinfal mort e da chiò inant scomenza sia reventa sun sia vita encomai pera, schieta e nia aiegra. L se porta dant desche martire de vera, sedutor de touses joenes, complotist coi politcs del post enscin a canche sia femena vegn de retorn per l menèr endò a cèsa. Anter situazions da grignèr, certes e autres che fèsc pissèr, l’aventura va a fenir ben per duc. |
NICOLA MANZARI | 4 | 7 | 2-3 | Download |
|
COMEDIA permiscion per traduzion ladina |
I PIÙ BIE DONS NO SE I FÈSC ITE MAI L é n gran da fèr te cèsa de Aldo e Nora per enjignèr la cena da Nadèl, e ence na gran agitazion percheche vegn de retorn l amich Toni, che l é se n jit te la Germania acà n muie de egn a cajon de na delujion per amor. La situazion doventa senestra canche anter i envié l é ence Rosa la veia moroja de Toni, che se scontra co la femena de Toni, Gisela, che la é n muie gelousa. Endèna che la patrona de cèsa proa a fèr dededut acioche la doi femenes no se scontre e ence che Toni e Rosa no se scontre, vegn fora la gran ira per la veia vejina de cèsa, che vif da soula e tel acort e che l’à n picol “defet”: chel de aer massa giac. Ma Nora, te chela che la dezide de rejonèr co la veia per ge dir che la storia di giac la cogn fenir, la enten la rejon del fèr freit de la femena, la enten sie solentum e sie isolament e coscita la la envia a fèr festa de Nadèl con ic. |
LOREDANA CONT | 6 | 3 | Download | |
|
COMEDIA permiscion per traduzion ladina |
L CIAPEL DA MERICAN N amirator piutost fers l é bon de ge fèr fèr na burta pèrt a la femena onesta de n sie client. L om de chesta, per se vendichèr del tradiment che l peissa che sie stat, l proa a ge la fèr paèr al trinzenon, ge scecan a sia femena. E chest fèsc vegnir fora momenc de gran spas. |
Bruno Groff | 4 | 5 | 0 | Download |
|
COMEDIA permiscion per traduzion ladina |
LA AZIENDA DAI SCIOLDI Vedù che no i à lurier, trei joegn i se peissa na vida per fèr scioldi: i rua te raions olache nesciugn i li cognosc e i perdicea amor e amicizia, i dèsc fora talismans e portafortuna, i ven cremes e tees, che fèsc varir, dèsc segureza, i arsegurea n davegnir mior. Te chesta atività i tol ite la ameda Marugèna e i ge domana de fèr la encatesimadora che varesc e Poldin, te la pèrt de sie secretèr. La jent la é cherdegola e coscita i afares i à fazion, enscin a canche l père de un di trei joegn no l li manacea de i denunzièr a la polizia. I joegn i enten che i scioldi ge vel se i vadagner con onestà, col lurier, col sacrifize e donca vedù che no i pel ge i reter a chi che i ge li à touc, i ge dajarà dut a la Caritas e a la Crousc Checena. |
LOREDANA CONT | 5 | 5 | 0 | Download |
|
COMEDIA permiscion per traduzion ladina |
LA BADANTE DEL GIAF Dut sozet tel sotcuert del alberch del segnor Bepi, patron del alberch Mille Fiori, che ades l é gestì da sia fia Rosina dessema con sie om Luigi, coi fies Pasquale e Concetta. Da pech temp, Bepi l à ciapà n ictus, per grazia no massa fort, che l lo à mingol destrametù. De retorn dal ospedèl sia familia ge enjigna na badante che el no vel. La badante, Ana, l é na bela femena de 35 egn. Ana, piutost intrapendenta, do na setemèna la met en consaputa la familia che la é autramenter e che ela e Bepi i vel se maridèr. Vegn fora n biteboi. Rua ence l’ameda Meri, sor de Bepi e l brigadier, pertendent de la neza Concetta. Duc proa a fèr spervajo Bepi de no se maridèr, enveze Rosina, la fia de Bepi, encomai avelida e zenza speranzes la ge domana didament a la Madona. Ana endèna proa a embarlumèr Bepi, ma na lingia de coinzidenzes e n bon anteveder fèsc vegnir fora la intenzions dretes de Ana, che enveze la é na lèra, spezialisèda tel gabolèr la jent de età. |
FABIO SVALDI | 4 | 7 | 2 | Download |
|
COMEDIA permiscion per traduzion ladina |
LA CIAMPÈNES DE LA SABEDA SÈNTA L avocat de la Brea e sia familia, tant usé a aer na vita da riches, i seghita a fèr i sciori ence se i é piens de debites. I fies i é zavareousc e zenza voa de fèr, ma a comedèr la robes rua n veie bèrba, che à fat fortuna te l’America. Timpruma l veie bèrba l se moscia con mile magagnes e soraldut sort, ma demò per veder che che peissa dalbon sia familia. Do n trat l capesc che l nez l é zenza n scioldo e se no fossa stat per la valenta Terejina, la soula a ge voler ben al bèrba zenza voler sie dolares, no l aessa didà fora i de la Brea. L bèrba fèsc entener a duc che l soul met per aer scioldi l é lurèr e coscita l ge troa a duc chenc n lurier, ence a la più zavareousa de duc, la segnora Maria Baroni maridèda de la Brea. |
GUIDO CHIESA | 5 | 6 | 0 | Download |
|
COMEDIA permiscion per traduzion ladina |
LA TRADIDA DESSENÈDA Cornelia l é na segnora borgheisa semper n muie autoritèra che va en crisa con sie om canche chest l se pert via per la neva mascèra. Enlouta, tocèda te sia persona, la fèsc dededut per ge la fèr paèr a sie om e la tol ite te sia vendeta n baron cert… la situazion la doventa engatièda e tinultima dut somea jir en eschies, ma… |
DAVIDE ARMINIO |
2 | 5 | 0 | Download |
|
COMEDIA permiscion per traduzion ladina |
L É VÈLCH CHE NO STIMENEA Crestan l é n om che cree de esser semper malà e sia femena la é stufa de sia lamentanzes. I volessa na dì doventèr giaves. Da zeche ora i se n ascorc che duc doi i fies, Tina e Terenzio, i é del auter vers. La pruma l é la beza de Ugèna e l secont de Loris. Aboncont i amores di fies no i é coche se i cree… Purampò i doi genitores i va inant con sia vita enceben che i seghite a se n dir, a se lamentèr e a se n aer recor e encresciujum di momenc passé. |
CAMILLO VITTICI | 3 | 3 | 0 | Download |
|
COMEDIA permiscion per traduzion ladina |
N LOMESCEL DA DESGATIÈR No se troa più l anel n muie prezious de Jole che ge era stat donà da sie om per i 25 egn de maridoz. Per chesta rejon ge vegn domanà a n enrescidor privat de troèr fora chi che à robà l anel. Te cèsa stèsc, na mascèra, i genitores, n fi, na fia con sie om e sie piciol che seghita a vaèr e no l lascia dormir nesciugn. Endèna la enrescides vegn fora n muie de secrec de duc i membres de la familia… ma no vegn fora l lère enscin a canche l piciol no lascia ló de vaèr… |
ANTONIA DALPIAZ | 4 | 4 | 0 | Download |
|
COMEDIA permiscion per traduzion ladina |
N OM DA TANT La comedia la conta de trei amiches – Sonia, Bianca e Janette – e de Luigi om de Sonia, che l é lurierant te na fabrica che la é en criji e la risia de vegnir serèda su o de manèr duc i lurieranc en cassa integrazion. Sonia la é n muie averta, el enveze l é sereà e gaitech e l tegn sot control duta la speises de cèsa. La trei amiches les se scontra trop a se la contèr su. De dutes trei demò Sonia la é maridèda e la autra does les é do a se chierir zachei… per Bianca fossa assà ence “n om da tant” . |
TIZIANA FILIPPI | 3 | 1 | 0 | Download |
|
COMEDIA permiscion per traduzion ladina |
SCIOFERAMENC PER MARIDÈR VIA NA FIA Stefin l é n om scempie e chiet, che l vegn semper enjurià da sia femena Mina. No i é più na cobia joena e i é do che i se dèsc ju con lezitenza per ge troèr a sia soula fia Matilde n om benestant da maridèr. Chel che sozet l é situazions peres e engatièdes che soscedea sacotenc scioferamenc, strantenimenc, stritoc e n marudel de grignèdes. |
NICOLÒ BACIGALUPO | 4 | 5 | 0 | Download |
|
COMEDIA permiscion per traduzion ladina |
SE FAE INANT L PIÙ ASCORT Dut sozet do da la mort del bèrba rich e richent, che à lascià scrit che duta sia arpejon la ge jirà al prum de sie trei nec che arà l prum fi masćio. Chesta situazion la met sotessora la vita de la familia olache vegn endrezà via na competizion n muie stramba anter i trei jormegn che podessa ritèr la rica arpejon, soscedan situazions strambes e da grignèr. Duta la storia la se serarà su a na vida da no creer e che nesciugn se speta. |
GOVI- CANEPA | 4 | 7 | 0 | Download |
