SERVIJES LINGUISTICS

I Servijes linguistics e culturèi del Comun General de Fascia, enciasé da la fin del 2023 te Ciasa de la Moniaria, i laora per stravardèr e tegnir su l lengaz e la cultura ladina col meter a jir la politiches linguistiches descrites tel Pian organich e per fèr a na vida che l ladin vegne durà te cèsa, da la comunanza e dai sogec publics e privac.

Per fèr chest tant sessaben ge vel che l lengaz l ge stae do a la vita de anchecondì, a duta sia endesfides e descorides.

Estra che per la traduzions aministratives, i Servijes linguistics é a la leta per traslatèr e vardèr fora tesć per ladin e ence per ge sporjer consulenza a chi che à de besegn de terminologia spezialistica.

PIAN ORGANICH

L Pian organich di intervenc de politica linguistica e culturèla l porta dant la programazion de la azions de politica linguistica che l Comun General de Fascia se met dant de meter a jir per tegnir su la doura del lengaz ladin.

SERVIJE DE TRADUZION

L Servije se cruzia ence de la traduzion di ac publics del Comun General de Fascia e di Comuns e l ge dèsc didament per la traduzion ai ofizies aministratives de la Scola ladina e de la Cèsa de paussa.

TERMINOLOGIA

La vitalità di lengac é leèda ence a sia capazità de creèr paroles neves: i lengac defat cogn esser bogn de rejonèr de vigni ciamp del saer e de se adatèr ai mudamenc sozièi e culturèi. 

La Ciasa de la Moniaria

La Ciasa de la Moniaria l é n frabicat storich, anchecondì senta del Ofize di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun General de Fascia e de la Union di Ladins de Fascia, co la redazion de La Usc di Ladins.

neves e evenc

Ladin, n lengaz da amèr – 2026

Ladin, n lengaz da amèr – 2026

I atlec olimpics e l Comun General de Fascia dessema per zelebrèr la Dì internazionèla del lengaz de la mère. I atlec con emozion e fèr sćiantif i à uzà fora la beleza de nosc lengaz e i à avert sie scrign di recorc.

read more
Aisciuda Ladina

Aisciuda Ladina

Rua l’Aisciuda Ladina 2026, festa del lengaz e de l’identità! Ence chest an meton al luster la toponomastica ladina, per cognoscer e recordèr i inomes de nosc raion, testamonesc veiores de storia e comunanza.

read more
Ejic finèi

Ejic finèi

Publicon i ejic finèi del ejam per l zertament de la cognoscenza del lengaz e de la cultura ladina, livie A2, B1, B2 e C1. A scomenzèr dai 15 de dezember del 2025 se podarà vegnir a se tor l atestat aló dal ofize di Servijes linguistics e culturèi del Comun General de...

read more

Atività culturèla

Entener e se fèr entener

N projet che porta dant desferenc argomenc co na colèna de codejie scric te cater lengac (ladin, talian, ingleis e todesch) e con na grafica entriganta e gustegola.

Programes per la televijion e filmac

Se vel tegnir su e portèr dant l lengaz ladin, no demò col jir a chierir tel passà de noscia cultura, ma col uzèr fora l ladin tras la doura di mesi più neves che l é a la leta: televijion e social.

Ladin, n lengaz da amèr

Ai 21 de firé vegn zelebrà te dut l mond la Dì internazionèla del Lengaz de la mère, metuda su del 1999 da l’UNESCO per recognoscer e portèr inant la desvalivanza linguistica.

TEATER LADIN

L teater l é n’èrt che ne deida a veder l mond da n pont de veduda desferent de chel che aon, l é n biteboi de situazions e emozions, che pel fèr grignèr ma ence che deida a fèr pissèr.

Azions de comunicazion

Tel respet del obietif de promozion de la doura del lengaz ladin ti desvalives ciampes de la vita sozièla e acioche se vae do e do de più del vers de n sparpagnament del sentiment de partegnuda

Per bec

N projet gustegol metù a jir per la pruma outa del 2018 e do, vedù l bon ejit e la gran partezipazion, ence ti egn do, tel chèder de la scomenzadives pissèdes per l’inclujion linguistica tras l jech.

Publicazions

Chèrtes da jech chèrta fascènes

Chèrtes da jech chèrta fascènes

La chèrtes da jech caraterisèdes coi simboi del Carnascèr fascian: cordeles, facera, piroi e bronsins tol l post di colores tradizionèi, e Laché, Bufon e Marascons i é l Re, l Ciaval e l Zot.
I dessegnes i é del artist fascian Ismaele Soraperra.

read more
Jon a ciantèr

Jon a ciantèr

N liber con 25 cianties tradizionèles da scutèr (App o Qr code) e ciantèr (l é i tesć e la partidures) te cater lengac: ladin, talian, todesch e ingleis. De grà al lurier del autor André Comploi, l é vegnù fora na publicazion da poder durèr te cèsa, te la scolines e scoles, e ence te la scoles de musega.

read more
L Picol Prinz: n viac tras paroles e musega

L Picol Prinz: n viac tras paroles e musega

Chest audioliber multimedial, n adatament de la contia de Antoine de Saint-Exupéry, l conjobia musega e letradura. I tesć per ladin e per talian i é compagné dai codesc QR co la letures di atores de la Sociazion Antermoia e la notes de la Musega Auta Fascia.

read more

EJAMES PER L ZERTAMENT DEL LENGAZ E DE LA CULTURA LADINA

Vigni an l Comun General de Fascia l endreza i ejames per l zertament del lengaz e de la cultura ladina aldò del art. 18 de la L.P. dai 19 de jugn 2008, n. 6, en ejecuzion del art. 2 bis del d.lgs. dai 16 de dezember del 1993 n. 592.

Te chesta sezion vegn publicà i formulères per l’amiscion al ejam per l zertament de la cognoscenza del lengaz e de la cultura ladina e la istruzions de referiment.

CONTRIBUC E FINANZIAMENC

L Comun General de Fascia l dèsc fora contribuc per la scomenzadives
de l’identità e de l lengaz ladin e per l projet “per ladin amò più bel”.

Festival del lengaz

L é l event identitèr de maor emportanza per l Comun General de Fascia; l à desche argoment l lengaz de mendranza, sia doura e sie sparpagnament.

L’Aisciuda Ladina – festival del lengaz, la é nasciuda del 2009 da na idea de la Consulta Ladina del Comun General de Fascia en colaborazion co la Scola Ladina de Fascia, co la Union di Ladins de Fascia e col Istitut Cultural Ladin “Majon di fascegn”.