“Jon a ciantèr” l é n liber che tol ite 25 cianties tradizionèles che se pel scutèr (App o Qr code) e ciantèr (l é i tesć e la partidures) te cater lengac: ladin, talian, todesch e ingleis.
L autor, André Comploi, l à pissà de scriver chest liber percheche l volea ciantèr cianties adatèdes e per ladin con sie fies. Coscita, de grà a sie gran lurier, l é vegnù fora na publicazion da poder durèr te cèsa, te la scolines e scoles, e ence te la scoles de musega.
Te chest liber l é ite 176 cianites (se se tol ite ence duta la variantes ladines – Val Badia, Gherdeina, Fascia e Fodom – e “Bèrba Giacum” che la é ence per franzous “Frère Jacques, Frère Jacques”) toutes su dal vif da n grop de sonadores e ciantèdes da n bez o da na beza, per ladin fascian co la colaborazion de la Scola de Musega “Il Pentagramma” – sezion de Fascia.
Apede a la partidures e ai tesć te 4 lengac, l é ence i bie dessegnes de Matteo Rubatscher, per n projet che engaissa a la musega, al plurilinguism tras mesi classics e moderns.
La cianties, la maor pèrt tradizionèles, les vegn ca dai raions todesch, ingleis, talian o franzous; una demò la é originèla ladina: “Pèsc de la sera”. L autor l se à cruzià de traslatèr cheles che amò no aea traduzions te duc i lengac, e ence per badiot; enveze la traduzions per ladin fascian les é di Servijes linguistics e culturèi del Comun General de Fascia.
Na curiosità l é ence l scempie glossèr a la fin del liber, olache se pel troèr fora paroles più o manco cognosciudes e, te na tabela destachèda, i inomes di ucie.
N lurier a chel che à tout pèrt tropes profescionisć, musizisć, ciantarins e linguisć, che dessema à dat vita a n projet de gran valuta.
Per portèr dant l projet tant ai bec che ai ensegnanc e a la families, l é stat endrezà n gustegol laboratorie dessema co la Scola de Musega “Il Pentagramma” – sezion de Fascia.
L liber l é a la leta debant te senta di Servijes linguistics e culturèi del Comun General de Fascia.
