Ai 21 de firé vegn zelebrà la Dì internazionèla del lengaz de la mère, declarèda del 1999 dal UNESCO – Organisazion de la Nazions Unides per l’Educazion, la Scienza e la Cultura, la Comunicazion e l’Informazion – en recordanza di 21 de firé del 1952. Te chesta dì n grop de studenc bengaleisc de la Università de Dacca, che fajea na manifestazion per l recognosciment de sie lengaz, l bengaleis, desche un di doi lengac de la nazion, l é stat copà da la polizia del Pakistan, paisc che enlouta l tolea ite ence l Bangladesh.
Dai 21 de firé del 2000 vegn zelebrà, te chesta dì, l lengaz de la mère, la desvalivanza linguistica e culturèla e l multilinguism.

I Servijes linguistics e culturèi del Comun General de Fascia, per recordèr e zelebrèr la Dì internazionèla del lengaz de la mère, i envia la comunanza a se fèr n pensier sui sons che caraterisea nosc lengaz.
Chi sons coscita preziousc, melaur del lengaz, che vegn tramané da na generazion a l’autra col ge rejonèr ai picioi l lengaz con sentiment.
Studies sun chest argoment i à desmostrà che i sons spezifics di lengac i vegn recognosciui e donca ence emparé sorì dai picioi; man a man che i vegn gregn, chest l é semper più senester. L é donca dassen emportant ge rejonèr ai picioi de cèsa nosc lengaz, acioche se posse l tegnir su, con sie sons sćiantives e carateristics.

Per uzèr fora la beleza e la richeza del lengaz ladin, melaur prezious da rencurèr e tegnir su, l è stat endrezà na performance dal vif su la paroles, o miec, i sons che met ensema la paroles e che, col lurier capaze del artist fascian Marco Mattia, i é stac valorisé e mudé col doventèr na esperienza musicala foradeanter.

Chiò se pel scutèr e vardèr la performance:

Cognoscede duta la paroles durèdes?
Ve les porton dant:

DESVAJOL = debol, fiach, schiuf, scremenzin

AICIA = fèr n’aicia.
N segn per desmostrèr che se vel ben, de zenza se sliscia ju na massela co la man

NANIER = zeche che nana
“Se sent ninar na cuna sui nanieres” cit Valentino Chiocchetti

ZASIEGOL = agitegol, deribolent, remenent, ruzech

SLUCH = na bocèda

TOCH = na pèrt de n entriech

PITOCH = gaitech, gnich, strenzous, tegnic

CUCALOCH = canocèl – L é ence chel del Bufon

PATUCIÀ = batucià, miz, mol ciavatà,
mol desche n ponjin

ZEBICHERES = veières zenza stiches

BADL = muscol de la pèrt dedò del gambal

PUDL = cuch, cuchet, picol bicer

PABOL = magnèr per la besties, pastura.
Durà ence con segnificat feguratif