GÉ VE VOI BEN… INOMES DE MIA TERA

Rua l’Aisciuda Ladina 2026, festa del lengaz e de l’identità!

Un no l é da dèr, doi no l é da tor, trei vegn dal cher, e donca ence chest an, desche del 2024 e del 2025, seghiton a meter al luster la toponomastica ladina, per cognoscer e recordèr i inomes de nosc raion, testamonesc veiores de storia e comunanza.

L é belimpont per chesta rejon che l Comun General de Fascia, l Istitut Cultural Ladin, la Scola ladina de Fascia e l’Union di Ladins de Fascia colaborea acioche che duc posse endodanef cognoscer e durèr i inomes ladins di lesc de noscia bela Val, percheche no vae perdù l leam col teritorie che nesc aves à abù dant da nos.

Ence chest an per ge dèr l met a più jent che l é meso de tor pèrt a la sacotanta scomenzadives en program, l’Aisciuda Ladina la vegn slarièda fora sun de più setemènes. A chesta vida duta la val e duta la comunanza les podarà esser protagonistes de chest event tant spetà.

Sun chesta piata vegnarà portà dant l program di evenc man a man che i ruarà: raides e spazirèdes, prejentazions de libres e scontrèdes culturèles: donca no te perder nience n apuntament, e seghita a vegnir sun chesta piata per veder duta la novitèdes. Tol pèrt ence tu co nos a l’Aisciuda Ladina!

Program

En lunesc 4 de mé da les 20.30: Paroles che fèsc crescer. Bec e lengac te la comunanza ladina de Fascia

Scontrèda averta a la families, ai ensegnanc e a duta la comunanza, per meter al luster l valor del plurilinguism te scolina. Tol pèrt la dotora Paola Celentin, esperta de educazion linguistica de l’Università de Verona, la dotora Tatiana Soraperra, coordenadora pedagogica de la scolines de la Scola Ladina de Fascia, e la ensegnantes de la scolines de Cianacei, Pera e Soraga – Sorastanza de la Scola Ladina, Sèn Jan

En mèrtesc 5 de mé da les 17.30: Dì de la bandiera ladina - Meton fora duc la bandiera!

Vegn dat fora l video spezièl su la bandiera “Colores de noscia tera” co la partezipazion de jent de noscia comunanza. Meton fora duc la bandiera ladina!

En vender 8 de mé da mesa les 5 domesdì: Prejentazion del liber "Flora de Fascia"

Vegn portà dant l nef liber de l’Union di Ladins de Fascia con passa 600 inomes de fiores e piantes per ladin. Con marendel endrezà dal chef Stefano Ghetta de Martin – Hotel Gran Mugon, Tamion. Desćèria chiò l placat

En sabeda 9 de mé: Raida a pe Soraga-Pianac

Col menatroes Giuliano Pederiva do la pedies de la storia e di inomes de noscia tera – Soraga-Pianac-Someda-Roìsc. Se se troa da les 9 sa Soraga auta. Desćèria chiò l dépliant

En mèrtesc 12 de mé da les 20.30: Patagonia 1976

Per endrez del Comun General de Fascia, proiezion del docufilm su la spedizion di Ciamorces e menacrepes de Fascia – Chino Marmolèda, Cianacei. Entrèda debant.
Desćèria chiò l placat

En jebia 14 de mé da les 5 domesdì: Toponomastica: patrimonie e identità de n popul

N viac anter cultura, tradizion e teritorie. Scontrèda culturèla endrezèda da l’Union di Ladins de Fascia, con Nives Iori, Nicoletta Riz e Fabio Chiocchetti – Ciasa de la Moniaria, Sèn Jan. Desćèria chiò l placat

En sabeda 16 de mé: Raida vin Fedom

La Union di Ladins ne mena a cognoscer l Ciastel e l molin de Andrac.
Se enscinuèr al 0462 764545 (ence via Whatsapp) dant dai 10 de mé. L priesc (€ 35 sozi, € 40 no sozi) tol ite l viac e la vijites al ciastel e al molin. La marena é en cèria ai partezipanc: l’Union prenotarà l restorant per chi che vel. Posć limité. Desćèria chiò l placat

En mertesc 19 de mé dut l dì: "Jon col Rosengartenbus!"

per endrez de Museo ladin de Fascia, Transdolomites, MUSE – Museo Geologich de la Dolomites de Pardac e Scola Ladina de Fascia

La classes de la terza populèra de Vich e Poza, dessema con giaves e jent de età de Fascia, i partirà per n viac foradeanter su la streca del Rosengartenbus che va envers l Jouf de Ciareja, compagné da esperc de la Majon di Fascegn, de Transdolomites e del MUSE. Con tapes e conties, i descorirà lesc, toponimes e curiositèdes anter storia, lejendes e geologia.

Na scontrèda anter generazions che la enterza memoria e descorida, la favoresc l valor de la mobilità sostegnibola e la contribuesc a lurèr per n davegnir più enformà, tel respet del ambient e de la identità culturèla e linguistica ladina.

En mertesc 19 de mé da les 17.30 te Museo ladin: "Saeeste del Rosengartenbus?"

per endrez de Museo ladin de Fascia, Transdolomites, MUSE – Museo Geologich de la Dolomites de Pardac

Prejentazion del Projet Rosengartenbus da man de Trandolomites e del MUSE e co la colaborazion del Museo ladin de Fascia. Na sera averta a duta la comunanza per entener i obietives e l lurier condividù che à portà a meter adum valores ambientèi e culturèi, enlongia la streca de la coriera 180 Busan-Ciareja -Sèn Jan. Scontrèda averta a duc.

Desćèria chiò l placat

En mèrtesc 19 de mé da mesa les 9 da sera: Prejentazion del liber "Flora de Fascia"

Vegn portà dant l nef liber de l’Union di Ladins de Fascia con passa 600 inomes de fiores e piantes per ladin. Chino Marmolèda, Cianacei. Desćèria chiò l placat

En vender 22 de mé da les 5 domesdì: Gana 2026

Prejentazion del nef numer de la revista Gana, scontrèda co la autores – Ciasa de la Moniaria, Sèn Jan. Desćèria chiò l placat

En sabeda 23 de mé: Raida a pe Ciampedel - Pian - Cianacei

Col menatroes Nicolò Cincelli do la pedies de la storia e di inomes de noscia tera – Ciampedel – Pian – Soracrepa – Cianacei. Se se troa da les 9 jun Ischia a Ciampedel.
Desćèria chiò l dépliant

En mercol 27 de mé da les 17.30: Noscia jent per noscia tera

Rengraziament a la jent da mont che rencura noscia val e tegn su i inomes de lech – Comun General de Fascia, Sèn Jan

En jebia 28 de mé da les 17.00 te Sala de Consei del Comun de Cianacei: Ladins del Sela - 1946-2026: 80 egn da la Gran Radunanza di Ladins sun Sela

per endrez de la Gran Festa da d’Istà en colaborazion col Istitut Cultural Ladin “Majon di Fascegn”, col finanziament de la Region Trentin-Sudtirol e del Comun de Cianacei e l sostegn de la Union Generela di Ladins dla Dolomites

“Ladins del Sela – 1946-2026. 80 egn da la Gran Radunanza di Ladins sun Sela”, inaudazion de la mostra a l’averta e meisa torona sui valores storics e amò atuèi de la rivendicazions identitères del popul ladin.

Tolarà pèrt i esperc Mauro Scroccaro, autor de «De Faša ladina. La questione ladina in val di Fassa dal 1918 al 1948», Roland Verra, president de l’Union Generela di Ladins dla Dolomites, Michael Moling e Pierangelo Giacomuzzi. Scontrèda averta a duc.

Desćèria chiò l placat

E AMÒ APEDE: Fora per duta l’aisciuda te duta la scoles e scolines vegn metù a jir sacotenc projec su la toponomastica ladina.