0462 764500 opzion 4

Comun General de Fascia

Tv Ladina

Festival del lengaz
Aisciuda Ladina

 

L’Aisciuda Ladina l é l event identitèr de maor emportanza per l Comun General de Fascia; l à desche argoment l lengaz de mendranza, sia doura e sie sparpagnament.

L’Aisciuda Ladina – festival del lengaz, la é nasciuda del 2009 aldò de na idea de la Consulta Ladina del Comun general de Fascia en colaborazion co la Scola Ladina de Fascia, co la Union di Ladins de Fascia e col Istitut Cultural Ladin “Majon di fascegn”.

Aisciuda ladina l é ence n moment storich

te chel che nasc endodanef chel sentiment identitèr che caraterisea chest popul de mendranza linguistica, stat sobito do da la Gran Vera. Ai 5 de mé del 1920 i ladins del Sela i se à scontrà sul Jouf de Frea per desmostrèr de voler esser n popul soul per lengaz, storia e cultura, enceben che sie sta metù en esser na spartijon politich-aministrativa te trei provinzies e doi regions.

Te chesta ocajion l é stat ence tacà fora per la pruma outa la bandiera ladina dai trei colores: brun desche l ciel, bianch desche la neif e vert desche i pèscoi e i bosć, simbol de chesta unità.

La Ladinia dolomitica la tol ite la valèdes ladines dintorn al Sela: Fascia, Gherdena, Badia, Fodom e Ampez.

Per zelebrèr l’Aisciuda ladina, ogne an l Comun General de Fascia l troa fora n argoment spezifich, che l tol ite la desvaliva realtèdes sul teritorie fascian e interladin, con chela de sparpagnèr fora l lengaz e l’identità e engaissèr la inclujion linguistica.

EDIZION EN CORS

Aisciuda Ladina

Rua l’Aisciuda Ladina 2026, festa del lengaz e de l’identità! Ence chest an meton al luster la toponomastica ladina, per cognoscer e recordèr i inomes de nosc raion, testamonesc veiores de storia e comunanza.

BERTOL

Nasciù da la fantasìa de l artist Claus Soraperra da la Zoch da Cianacei e doventà simbol del lengaz e de l’identità ladina, soraldut per i picioi. Bertol l é n bez zenza età, feruscol, curious e misterious.

EDIZION PASSÈDES

Te chesta piata te pes troèr l archivie de la edizions de l’Aisciuda Ladina di egn passé: argomenc traté, programes, placac, foti, video e trop de auter da desćiarièr.